...la conversa més bonica que he tingut a la vida va èsser quan el meu fill tenia 2 anys, jo en aquell moment ho estava pasant molt, molt malament. Caminaba sola amb ell, i en un moment de profunda tristessa li vaig agafar la mà i li vaig apretar fort, ell de repent hem va respondre de la mateixa manera, !només tenia dos anys! , i així vaig començar a apretar-li la mà dos vegades i ell hem tornava les mateixes apretades de mà ; tres vegades, una , dos i una altra vegada tres. Ell hem mirava i reia. !Quina conversació! la més bonica de la meva vida.
SENSE PARAULES , QUINA SORT SER MARE!!!